Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/251

Savis sòn dits los qui poden instar
honor, diners é favor de grans gènts,
son vilans de cor, é mal sabents
que res del ver no sabrien pensar.
Cuydant ésser savis ells son astuts;
poder havent de ser bons, son malvats;
aquells é tals no seran perdonats
pel savi hom qu' ateny si per virtuts.

Mólt son errants d' ignorança vençuts,
altres qui son errants ignorantment
gran causa havent de llur gran falliment
penedintse del cas hon son cayguts,
tots aquests son sens culpa llurs peccants,
no l' ignorant que per culpa no sab,
rahó será que perdó no acab,
é si, aquells sens llur culpa errants.
 
Aquells son folls, qui son llurs bens guastants
menys de servar manera 'n res de llur
parlar de tals llargament jo no cur
mes d' altres folls saviesa mostrants.
Comprant molt car treball, dolor, é mort
per guanyar poch y encar aço no cert,
plegats al lloch lo troben tot desert
clamants del món sens feries algun tort.

Axi com l' orb no te ab l' ull deport
perquè no hi veu per causa d' un gros tel
é solt aquell pot veure terra y cel,
ne pren á aquell qui de entendre há confort
en veure 'l ver é per mal apetit
es ignorant que lo mal jutja be
l' incontinent per passió 'n tal ve
l' entemperat en fer mal, pren delit.
 
De semblants gents está lo món fornit
en tals recáu la major part del món.
¿Quals són aquells qui de aquets no són?
L' hom dat á Dèu y 'l de natura exit
en general l' incontinent enten
mes ja no sab com passió lo pren
ell vá pel mig é per cas pren l' estrem
l' intemperat no 'l sabs é donchs no 'l pren.