Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/248

Aquesta pàgina ha estat revisada.

De aquest be algú no dissentí
que de per si bénhauirat hom fá
mes per cumplir lo que l' hom mester há
dels bens foran é sens ells no 's mezquí.
Mes que del tot benhauriat no es
d' altra part diu per si esser bastant
entre be y mal hom fá estar penant
entr' aygua y foch, sens fret, ó calt l' han mes.

De son poder Seneca ha ço defés
dient que 'n bens forans, es algun be
mes lo qui 'ls ha del sobirá, no te
per ells haver la part de mig pujés.
Ell vol tant l' hom estrenyer dins sa pell
no pus haver que sa natura vol
si alguns d' aquests la fortuna li tol
que 'l sobirá ferm està en son castell.
 
Si 'l bens forans son mester ab aquell
complit son be al hom en aquest món,
menys de aquests lo be no es, ne fon,
deserta es sa propia obra en ell.
Fortuna haurá en ell son poder llarch
y 'l natural comú á lots los bruts,
sos propis bens en ell seran perduts
si 'l altres bens en ell han tant allarch.

De aquests bens veritat no fá embarch
de ser en hom forans y enteriors,
fama y diners 'son forans y honors
fills é muller é no se si 'm allarch.
Los apart dins bellea y sanitat
é tots aquells que natura dar pot
tots son no res á mon parer é vot
per ser comuns é fora potestat.
 
E aquest be no es en hom trobat,
é si trobat s' ateny sens los estranys
qui perdre pot no te en segur sos guanys
y en perfet be 's ateny seguretat.
¿Qui jutjará si já aquest be pot ser,
si no aquell qui es tot virtuós?
Car l' home flach un pes mólt ponderós
per tant alçar no crèu d' ell tant poder.