Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/240

Com se pot fèr hom apren per escrit
no bastantmènt car no hi ateny rahó
un seny qui 's diu dels actes collaçió
en tal juhí déu ser ab ell unit.
L' entenimènt sens lo seny no hi sab pus
sinó que 's fá per un costum revés
trobant lo mig hon moral virtut es
ço es parlar que vá de sus en sus.
 
Qui asajat no ha de jaquir l' us
envellit ja é rançiu de temps llonch
non sent l' affany ne d' aquells que 'n bronch
està, é vol se fèr, dret com lo fus.
No ha temptat de perdre hábit vell
qui facilmént se pensa que 's fará
puix al vestir plahentmént lo trobá
al despullar tal pensa trob' aquell.

Sol en pensar de fèrhi aparell
pera jaquir tan singular amich
si créu no sab que li sia enemich
puix gran delit li es vengut per ell.
Nostre Senyor n' ha vist ne conegut
com lo perdrá per fama d' altr' oir,
no fará poch si vol aquell jaquir
car de mudar mólt hom es decebut.

Vici jaquir é pendre la virtut
entr' aquest mig se troba un gran vay,
lo caminant es en terrible glay
quant es al mig sens lo socors vengut.
Perqué alguns veu hom tornar atrás
mostrant pahor pera pasar avant,
entre aquests se troba tal espant
que de llur lloch james no móuhen pas.

Qui 'ls hábits be llur natura cercás
trobarà á alguns sobre opinió,
axí mateix sobre complexió
é sol costum hi basta é no escás.
E tant es fort l' hábit segons hon cau
é jo 'ls trob tals á tots los esproví
lo del costum no tost, mes jo 'l perdí
lo que 'm mogué natura 'm féu escláu.