Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/24

Aquesta pàgina ha estat revisada.

trovador y hombre de asaz elevado espiritu y lo historiador Éurita lo esmenta com caballero desingular ingenio y doctrina y de gran espiritu y artificio reconeixentli altres crítichs historiadors agudeza grande, lustro en las sentenciasy aventajada invencion.

 Estaba, en efecte, versat en lletras y filosofías, no essentli pas indiferent los poetas clásichs, especialment entre Ovidi y Virgili, llatins que recorda sovint, ni dels principals poetas francesos, provensals, castellans é italians, particularment entre aquestos darrers, Dante y Petrarca, ab quí te notables punts de contacte y semblansa.

 No deixa d‘ esser de las mes dignas de mentar, lo d‘ haverse enamorat de Na Teresa Bou, coni lo Petrarca, de Laura, precisament lo dia del Divendres Sant.

 Lo jorn que ‘l ignocent
 Per be de tots fou posat en lo pal,,.

 No obstant al amor platónich á que sos apassionats cants inspirats per Teresa, responen seguidament, va contraurer dugas vegadas matrimoni, mes en cap d‘ ellas ab la que era 1‘ objete de sos amors ideals. La primera muller fou Na Isabel Martorell, de la que va enviudar avans de 1437, contrayent segonas nupcias ab Na Joana Escorna, que tampoch lo sobrevisqué.

 Lo testament y codicilli d‘ Ausias March, preciosos documents dels que fins ara no s‘ han publicat noticia exacta, y que no han pogut esser presos en compte per los bíografos del célebre poeta, confirma en efecte los menta^ casaments dels quins no apar pas quedessin fills Uegitims^ encara que los tingué naturals, puig cita à Joan March, à qui anomena^// meu bastar; à Pere Joan March, que deixa únicament llegatari encare que anomenantlo fill seu, á Felip March fill natural, tingut ab Maria, esclava seva un altre temps: (mare del dit Felip olim sclava mia) y, per fí, Johana, á quí també anomena filla natural, deixantli un llegat.

 Com à senyor de Beniarjo, en lo regne de Valencia, Ausias March va tenir en aquell punt sa casa de camp, y també habitá per llarch temps á Gandia, ahont poseía un altre casa en lo carrer Major y de quina vila ‘s diu hahitant Miles habitador Gandiæ, mes, ahont va neixer, va residir mes comunment y morí lo céle-