Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/225

Axí com l' or quant de la mena trahen
está mesclat d' altres metals sutzeus
é més al foch en fum se vá la liga
leixant l' or pur no podent se corrompe,
axí la mort mon voler gros termena
aquell fermar en la part contra sembla
d' aquella que la mort al mòn l' ha tolta
l' honest voler en mi roman sens mescla.

Dos volers són que natura seguexen
é cascú d' ells l' hom per natura guien
si acte ensemps fan mal ó be atracen
segons qual d' ells en l' altre há domini.
Quant la rahó l' apetit senyoreja
es natural del hom tota sa obra,
é lo revés sa natura li torba
é no ateny la fi qu' en tots fets cerca.

Quant l' apetit segueix la part de l' arma
l' home va dret seguint natura mestra
car la major part la menor se tira
é vers la fi que va lo camí troba,
é l' apeiit volent son necessari
l' home no fall sinó trespassa l' orde
é si s' estén mes que natura dicta
surtne voler fals y opinionátich.

Les voluntats que per natura 's vénen
en certitut é terme son compreses
l' altre voler passa d' hom les natures
son senyal cert es que no l' enclou terme.
De tots aquests passions mantengueren
mescladament si com mesclat jahíen
mes be distints son après de son obte
é separats los sent quasi visibles.

Mólts són al món que mos dits no entengueren
é ja mólts mes que d' aquells no sentiren.
¿Qui creure pot qu' entre amors vicioses
voler honest treball per estar simple?
Gitant de si maravellós efecte
estant secret per força dels contraris,
dolç y agre ensemps llur sabor no 's distincta
ella vivint mos volers aytals foren.