Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/222

Tals son é tants los mals que mort atraça
naturalment al cos é arma ensemble
que jo 'm penit dels que ací asemble
pochs son segons los que la mort abraça.
Perqué diré dels que la mort aporta
al hom quan amor é tem mes que no espera.
Aquest es mal de diversa manera
qui tem aquest en l' altre se deporta.
 Mes ha remey en contra son dampnatje
la Charitat que no 'l sia salvatje.

Qui en virtuts morals ha vida feta
é conseguí lo be d' hom per natura
fé, charitat, ne d' esperança cura
com animal hom féu vida perfeta.
Tot fon dins si é visqué en alegria
menys de sentir los mals que altres senten
com vench la mort ses penses no consenten
que la dolor terrible ab ell no sia.
 Cap per amor de si féu sa fahena
no 'l pagará Deu en la part centena.

Menys de ser bó per son saber l' hom basta
en fer juhí qu' en Dèu es la fi nostra,
puix en est mòn ne pres la mort se mostra
en Dèu roman si rahó no 's degasta.
Donchs puix no es fique l' home contente
en los dos mòns rahò es qu' en Dèu sia
car sinó ell altre no 's trobaria
que fora Dèu al entendre 's presente.
 Tant quant hom viu moralt virtut lo cumple,
mes après mort Dèu es lo qui lo umple.

Primer que lleys fossen per Dèu donades
é per escrits se regisen los homens
dispóndren volch natura mòlts á prómens
rahels de be Dèu en l' home ha creades.
Ells de açó una sçienca feren
ab que lo mòn una part se governa
los actes tots dels homens subalterna
los vells antichs altra no conegueren.
 Hagren de Dèu conexença confusa
perçó la mort á dolor los acusa.