Ne per menjar, ne jaser, ne dormir,
Tro per edat mor é descreix amassa,
Tant qu‘ aixis vay al terme ordenat,
Ab dol, ab goig, ab mal, ab sanitat;
Mes pus avant del terme null hom passa.»
Y si Pere March va esser lo pare d‘ Ausias, y Jaume, son oncle ó avi, dignes preludis eran aquestos dels cants d'aquell gran poeta, de quins echos mes d'un segle després, à últims del XVI, hi tenia un de sos desendents, En Pere Ausias March, sent de notar que 'l mateix nom y cognom del celebrat trovador, passes á formar part del nom de casa de la familia que tant habia honrat.
Mossen Ausias March, es á no duptarho lo poeta mes famós, no tant sols de la familia dels Marchs si no de éls poetas Valencians, Catalans y Mallorquins y encara mereix figurar en lo primer terme en la historia de la poesia dels pobles neo-llatins.
Ab tot aixó no s' ha completat la biografia d‘ aquest poeta fins allà ahont requereix no solsament sa fama y son mérit, sino lo desentrotllament y generalisació d' aquesta mena de investigacions.
No direm fins à quin punt ne sia aixó de sentir.
Tal volta en temps passats s' ha cregut que als grans poetas com genis d' un mon ideal, no ‘ls deuria coneixer la prosperitat mes que per los datos que ells mateixos li han deixat en sas obras, deixant coberts per lo vel del misteri los detalls de la vida reyal que no jutjaren convenient revelar, tement potser que la íntima coneixensa del home mustigaria la gloria del poeta. Avuy dins la crítica moderna no hi cap semblant preocupació, puix que rendint exclusivament son cult à la veritat, s' afanya en la mes complerta investigació, sian las que 's vulgan las consecuencias que pugan deduhirse de la mateixa.
Fins ara, donchs, encare que coneixement exacte dels sentiments de m' ánima, pochs datos de la vida familiar nos donan las obras de Mossen Ausias March, de qui s' ha dit com Lamartine, per la indicada rahó, que va passar per lo mon com las aus, qual veu es lo únich que coneixem d' ellas.
Entre totas sas nombrosas obras, tant sols en un vers nos manifesta, com de passada y fora de proposit son propi nom, dihent:
