Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/200

De pietat de sa mort ve que 'm dolga
é só forçat que mon mal ha ja planyer
tant he perdut que be no 'm pot atanyer
fortuna ja no te que pus me tolga.
Quant imagin les voluntats unides
y 'l conversar separats pera sempre
pensar no puch ma dolor haja tempre,
mes passions no trob gens aflaquides.
 E si per temps elles passar havien
vengut es temps que començar deurien.
 
Mes voluntats mos pensaménts aporten
avall y amunt si com los nuvols l' aire:
Adés me dolch puix dolor no sent gaire
é sent dolors qu' ab si dólres comporten.
Quant péns que'ls morts que res dels vius no pensen
é les dolors que pas sens grat se perden,
mos sentiments han mal é no se perden,
tant que d' amor é dolor se defensen:
 E pas dolor qu' en la d' infern s' acosta
com en est mòn no lam veure de costa.
 
En l' altre mòn á mi par que jo sia
y 'ls propis fets estranys á mi aparen
semblants d' aquells que mos juhins lloaren
lo fals, per ver; la veritat, falsia.
Los meus juhins la dolor los ofega
lo lloch no hi es hon primer habitaven
si es no tal com ans del cas estaven
alterat es la mort y açó 'm fá brega.
 Tal é tan fort qu' altre matant mi mata
no sé com es que lo cor no m' esclata.
 
Alguns han dit que l' amor es amarga
podenho dir los qui la sabor senten
ó de per si ó com per altre senten
sa fort dolor qu' entre totes es llarga.
Per mi no tem per altre l' he temuda
puix fonch cruel ja pietat no m' haja,
qui en terra jau no tem pus avall vaja
en l' esperar ma esperança es perduda.
 O partimènt dolorós, perdurable,
sentme en dolor comparat al diable.