Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/184

Semblant á aquell qui há mal del diable
é quant lo pren Déu no coneix, ne honrra,
perque es d' aquell qui te ses virtuts preses
é puix jaquit torna en sa coneixença;
quant per la carn amor me passiona
no 'm sent rahó ne mal que per ell vinga,
é quant d' amor la part pura contemple
jo sent delit; si pas avant, m' agreuja.

Si com se pert lo poder de la vista
si 'l hom está longamént en tenebres,
així 'l voler se pert sinó executa
los fets aquells d' hon havia costuma.
Perço amor sol en la pensa 'm resta
perque há lonch temps que l' obrar no practique
á mon delit la dolor no contrasta
car no sent por, ne esperança 'l falaga.

Mentre amor dels hábits no arranque
jo 'm dupte molt qu' en alguns temps no brote
mes no pot ser que en mi 's crie gran arbre,
mon cor li es com terra molt eixorca.
Lloch trobe en mi hon se vulla que 's tinga
esperant temps lo pus dispost que trobe
abasta ell que en sola pensa resta
per l' hábit pres que si pel rau, no esquinça.

Quant de amor indiferent jo parle
sía entes lo que tot l' home lliga
é no aquell qui sols al Angel toca
é menys als bruts puix de rahó freturen.
Aquest es dit amor de home propi
car es compost de ses dues natures,
bell es é leig segons de qual mes toca
mes no pot fer que reste menys de mescla.

Si 'l voler d' hom en ser amat termena
es dit amor car de la fi pren forma,
é si en carn sens res abstraure fina
es brut voler puix mes avant no passa.
Així com és tota arma bona ó mala
segona que pren d' acer e ferre tempre,
amor es tal que segons es composta
sa valor pren lo tal é qual la honrren.