Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/168

No 's pot be dir con arma y cos practiquen
aquest voler é de aquell se desplahen,
hu sent content los poders d' altre cahen
é agreutjat les forces multipliquen.
Car mòltes veus del cos l' apetit cessa,
si que 's mester que l' arma aquell reforce
é altra veu es obs que 'l cos s' esforce
per mitigar l' arma qui 's veu opressa.
 Tots de per si han obs que fam los toque
ó que 'l desig del hu altre broque,
 
Si l' apetit rahonable s' agreuja
del cobejós seguir no 's maravella
car tant com pot per delit aparella
que l' arma 'l cos en mal hostal alleuja.
Al infinit no per sí lo cos guarda
l' arma per sí de tot excés s' enuja
junts acordants en delit cascú puja
tant com saber l' errada l' arma tarda.
 Açó esdevé com volers del cos fluxen
lla donchs los tels de sos ulls desengruxen.
 
L' arma é lo cos cascú en altre 's delita
delits, dolors entr' ells les se parteixen
les passions del hu 'n la altre 's pareixen
esperiment als pechs trau de sospita;
mes algú d' ells no es tan soportable
que totalment per l' altre s' avorreixca,
fastig, oblit fan qu' amor d' ells parteixca
Al menys no es per egual temps durable.
 En los mólt mes per part del cos espira
é mòltes veus per oblit ó per ira.

Per nostres ulls l' hom d' est amor s' enflama
foch desitjant d' hon voler creix ó fina
temprat esper la voluntad afina
é perdut ell amor de mort se clama,
son fill é net son desig y esperança,
é no 'ls ve lluny pahor qui 'ls fá gran brega,
tals passions amador no les nega
aquest amor cáu en esta balança.
 Cascú d' aquests al altre vencre tenta
e si 'n compleix amor é si destenta.