Tal voler naix en part per ignorança
é compost es de nostres dos natures
é fá que l' hom ab tots enginys é cures
vol é no há la fi de sa esperança,
perqu' ell no es bastant l' arma complaure
é menys lo cos car mes dels obs li dòna
puja 'l en alt é natura l' assòna
fá que acort james pot en l' hom caure.
Tot quant es d' hom vol fi per sa natura
y aquest voler tot lo mòn no 'l atura.
Aquest voler delitable 's nomena
é desreglat pren quant l' es agradable
aquest fá 'l hom falsament ser amable
volent açó qu' en ser content no 'l mena.
Car no vol res que tot l' home contente
per çó en ell l' amador no reposa
é tant aquest á la rahó fá nosa
com son esguart plahenment li s' presente.
Car si vol hom res que mesclat ahíre
tot se fará que en ahirar se gire.
De aquest los trobadors n' escriuen
é per aquest dolor mortal nos toca
lo racional part del arma no s' broca
del sensual los seus apetits viuen.
Ésser be pot que hom simplament ame
d' arma sens cos é per lo cos sens arma
amant virtut hom de tal amor s' arma
y 'l cos es cert que de un brut voler brame.
Aquests mesclats un drap de mescla tixen
que no 's veu be les colors que d' ell ixen.
Cascú d' aquest sa natura oblida
é tant com pot fá que 'l altre obeheixca
no pas en tant que tot de si s' parteixca
si en part no mor, mes es cosa dormida.
E quant cascú son apetit treballa
se mostren clar maravellosos actes
fahent acort ab amigables pactes
y en semblant cas deuria ser baralla.
Car l' arma vol çó que rahó ordena
y 'l cos mezquí mor é no sent la pena.
Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/166
Aquesta pàgina ha estat revisada.
