Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/164

Amor me fon tostemps descominal
per jo amar per bon desig é bell,
dona del mòn no vol cor, ni cervell.
¿Hon será hon, la que no s' troba tal?
Deçá lo Fàr jo no lo trobaré,
en Nápols si es bè serà cercat;
d' un sanct mareix proposit revocat
é d' un gran Rey sa cativada fé.

Aquesta es l' exemple de tot be.
¿Qui será donchs que la puga estimar?
Un Rey valent se jaqueix rahonar,
mes, dona tal, en maravella ve.
Un fenix hom dona semblánt requer
é Déu permet que amor á aquest se juny
é móstras clar portant aquell de lluny
per fér unir dos cors en un voler.
 
E quant son pochs qui d' amor han saber
é quasi tots d' aquell han sentiment
d' un gros desig que han naturalment
los animals qui fan menys saber fér.
¿Mes qui sabrá d' est amor discernir
com te units contraris apetits,
é lo finit volent los infinits
ço que no pot natura consentir?

La carn vol carn, no si pot contradir
son apetit en l' hom pren mólta part
si no es unit ab l' arma tost es fart
d' ells dos units sent hom un terç exir.
Aquell qui sent d' esperit pura amor
per angel pot anar entre les gents,
qui d' arma y cos junts ateny sentiments
com perfet hom sent tota la sabor.

No sent delit ans de haver dolor
qui totalment ama de part del cos,
hom famolent no està en repós
menjant, pert fam, ha prop de fart tristor;
si passa avant mes que del mester há
en fástig ve perque hi recáu excés;
de semblant cas l' amador no 's defes
entre desig é fastig son be vá.