Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/162

Lo toch per si mòlt no si adelita
quant pren delit l' imaginar l' oy porta
pèl gest que tal pensament me reporta
que tot mi ensemps per ella tota 'm cita;
en amagat amor en mi fá obra
no trob rahó perque tant la cobeje
é lo que veig no basta que pledeje
tal heretat de la bossa tan pobra.
 Algun temps fon amar çó que desalta
no á la carn mes per fèr amor falta.

Axí com es trobat algun bon metge
com del malalt lo mal no pot coneixer
é 'l vèu bon pols é sa vida decréixer
ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge.
Dels vuit senyals mortals qu' Ypocras posa
non veu algú, é sa vida s' abreuja,
axí me 'n pren qu' amor en mi alleuja
é no se hon que 'm degués fèr tal nosa.
 Puix que no vull amar ni amat esser,
¿com es en mi de amor lo sèu ésser?

Com lo malalt que sobre si vol veure
com li esdevench son accident de febra
diu que menjant carn de Bou, ó de Llebra,
ó por fredor, ó per mal aygua beure,
é no veu res que per l' accident baste
si que 'l convé en gran sospita caure,
axí me 'n pren que no puch juhí traure
qui 'n delit es lo que d' amor jo taste.
 No es en carn é la carn mi enclina
entra per l' ull é lo tot d' ella afina.

Axí com es bella una persóna
tota ensemps é no en parts jutjada,
é no 's veu bè perquè 's tal estimada
puix no ha res tal qual natura dóna.
En als está que 'l cos li acompanya
ço es lo gest qu' en tal cas l' ull engana
amor pèl gest cos leig amar me mana
tant qu' en mi veig una esperança estranya.
 Si 'ls péns en parts la pensa d' ella parte
é quant la veig ó toch sens alt no 'm farte.