Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/161

¿Qui pot amar dona de qui 's desalte?
Mes bè pot ser que d' ira plé mòlt ame,
mes, ¿que será que 'm refret é que 'm flame,
é fastig port é qu' ensemps hom se 'n alte?
Tant es l' escalph que pèl gest me enamóra
que no sent res del fret que 'l toch me porta
ans tot es foch quant la pensa 'm reporta
l' imaginar l' amar dolç asabòra.
 Si com la mar los rius la avorreixen
que s' amargor llur dolçor converteixen.

Sens mon voler jo no 'n parteixch la pensa
per un desig que no 'm par amor sia
car no cobeij la sua amor fòs mia
an 's vè á temps que 'm plau me fès ofensa,
car per sa amor la mia se 'n obliga
ja á mi no plau de tal preu ferli paga
no vull son bè é tinchne al cor plaga
de leig fèt nou é de legea antiga.
 E vè que dich que 'm plau que 'l avorreixca
mes no pot ser qu' en tal pensa feneixca.

Quant imagin d' aquest amor la causa
no la perceb é menys hon tè son siti
crech que desam é quant ne pens ser quiti
mon pensament un gran delit se causa
é no sè com en tant é tal s' estenga
é trob rahó per desgrat é per ira
quant desgrat sent amor tost á si 'm tira
ó almenys fa que lesió no 'n prenga.
 En hora 'm vè que son leig m' es bella
mes per tostemps de sos fets he ferea.

Grat é desgrat ensémps en mi 's justaren
en algun temps amant alguna dona
car jo volguí la malvada fèr bona
mes tots los grats de la carn se trobaren.
De present veig contrasts qu' en mi 's desperten
car de per si lo toch é l' ull desamen
é per lo gest de gran desig s' inflamen
aquest esguart fa qu' en amar s' acerten.
 L' ull de per si y 'l toch llur bè no hi senten
per los senys dins llurs delits se asenten.