Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/154

¿Hon cab en mi tan gran alteramént
si pór me 'n prench pór d' esperança 'm vol?
¿Que es açó que voluntat me tol,
que en bé ne mal no us d' entenimènt?
O fals amor, qui 'l lloch vedat te pláu.
léixam usár ab qui 'm mereix desdeny
perquè 'l desig téu, amor me constreny
ço que amar á mi tant me desplau.

Perqué 'l desig méu contra rahó cau
amor ho vol perqué tant hi contrast
é mon desig cobeja lo fer past
d' aquella carn hon gran amargor jáu.
O fals amor, no porás pus en mi
sinó forçar mon apetit escás,
mon esperit per força 'l jaquirás
no amarás ço que vols de per si.

O fort dolor, no perdones á quí
per culpa gran me dóna dol é plant:
tu, pietat, no vulles parlar tant
en la favor de qui tant mal merí;
jo am mon dan é mon bé avórresch,
çó perqué am no es vist lo perqué
del desamar mòlt claramènt ho se
é lo carrer no vist jo enseguesch.

¿O Dèu, perquè am á qui avorresch?
¿En tal contrast com vida no 'm jaqueix?
Amor no mor é d' ahirar no 'm leix
casi egualmènt entre ells á mi partesch.
Saber no 's pot qual d' ells abans morrá,
muyra donchs jo por llur debat finir:
quant am me dolch é mal pas mentre ahir,
lo pus cortés dolor mortal me fá.

Jo só malalt havent lo cos tot sá
cascun amor ab 'l altre 's acordant
mon esperit es lo dolorejant
ab l' orgue séu desacordat destá.
Ell de per si vol lo que déu voler
perdut l' honest voler no vol que am
é mon cor fals pot haver mòlt just clam
d' aquell á qui pietat vol haver.