Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/146

¿Qui es lo foll, donchs, qui d' amor no tema
si há sentit son poder no vencible?
No 's defén d' ell sinó l' hom insensible,
no só aquell car part n' he presa estrema.
He atrevit pensant haver defensa
en contra amor li hé tenguda cara
pensant haver de ma rahó empara,
jo no 'm pensí ell bastás ferme ofensa.
Tal que volent mi de amor defendre
ell me pogués la sua força estendre.

O quant es poch per hon amor se fica
é per aquell en lloch dispós mòlt obra
per no sabuts mijans en nos fa obra
lo temps é lloch lo creix ó mortifica.
Amor sab mills lo que á nos agrada
que nos mateixs no bastám á coneixer,
é quant pensám que nostre amor déu creixer
en aquell punt es desagraduada.
Quant nos pensám que 's leixa, ell nos toca
y ab un fil prim se tira una gran roca.

Delits passats de la que am m' acorden
contra mon grat é les dolors m' obliden
qui sori aquells que dins lo mèu cor criden
é par á mi que son vermens qui 'm morden.
Ço son desigs contraris qui 'm tormenten
car vull delits qui dolor me aporten,
vull desamar, mes ells no m' ho comporten
á mon voler los apetits dissenten.
Pensarse pot quant á rahó contrasten
qu' ells entre sí á plaure no s' abasten.

Com lo malalt que la causa ignora
del accident é no sab lo que 'l mata
vehent tot si que per dolor esclata
é semblant mal no sentí algun hora,
no cal duptar si roman en sospita
si 'l venen d' excés lo mal ó per natura,
é si d' excés qui 'n fon que tant procura
así mateix tot lo passat recita;
Axí d' amor jo 'm dolch é no puch créure
que per tan poch en tant me degués véure.