Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/132

Quant en desig de ser amat m' estench
jo sent dolor mesclat dins fret é calt
car no s' pot fér é conech mon defalt
d' ací escapant en pijor punt me prench.
Mire son cos é totes ses fayçons,
é veig algú que 'l ha conquest sens cost,
com pus jo am á dolor me acost
lla donchs desig sa carn pera 'ls Lleons.

Tot quant jo péns me porta passions
é sens pensar poch delit s' aconsech
menys que de un Bou lo méu delit conech
puix mentre 'l prench lom trobe á montons,
car tant com he plahent é de mon punt
d' aquell delit una dolor me 'n vé
pensant qu' en tal ab altre lla vengué
é que hi vendrá si no li só adjunt.

O Déu, ¿perqué justat es en un munt
tan gran voler ab avorriment tant?
Jo avorreixch la que 'm trobe amant
dins en mi viu qui volgra fós defunt.
Ara veig clar lo natural contrast
qu' en l' hom está per s' ánima é cos
hu fastig pren del assaborit mos
que 'l altre sent per dolç é agre tast.

Axí com cell de gran follia abast
qui vol fér or de coure ó de plom,
los amadors en aquest punt tots som
que volem seny hon tot seny es degast,
e lealtat en cor malvat é fals
qu' amor no ha menys de villana pór,
car pór gentil vé de notable cor
que té fort mur á tots fets desleals.

Si col malalt que no entén los senyals
del accident é pensa qu' está bé
é véu pulgó que prestamént li vé
ó tal senyal que 'l descobre sos mals,
ne pren á mi com amar ja no cuyt
per ignorar lo que d' amor dins port
é veig senyal cert d' amor com la mort
que lo méu cor d' amor no está buyt.