Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/131

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Oit he dir que per ésser pus franch
á perdonar sant Pere als peccadors
Deu permeté ses terribles errors
mostrantli com lo sançer pot ser manch,
tot en axí de mi Dèu ha permés
que ame tal que no gose bén dir
perquè de res me puscha enfellonir
é contra algú que d' amor sia prés.

Tant claramént partir me viu james
no fon en mi tant manifest contrast
car ma carn sent son apropiat past
é res tant fer á ma ánima no es.
Grat é desgrat en mi han trobat lloch
én cascú d' ells ha trobat tot son alt
e arma trob lo séu propi desalt
ma carn en res de tan bon grat se moch.

Aigua no tinch per apagar est foch
é majorment si prop estarhi vull
per defensors há lo toch é mon ull
lluny cella es qui li fá mortal joch,
car tot cuant oig en ira ho retorn
en fástig gran de mi é mòlt menyspréu
com veig mon cor qu' en tal amor s' asséu
que mal sen diu cascun hora del jorn.

Així com celi qui 'l cap té dins calt forn
é 'l cos llançat sobre llit fresch é moll,
aquest delit la dolor no li toll
ans passa en ell menys de sentir sojorn,
ne pren á mi car si en ella péns
algun delit gran dolor conseguesch,
son antich mal á mi es un mal fresch
preantme poch com d' amar no 'm defens.

Foch crem ma carn é lo fum per encés
vaja als dampnats per condigne perfum
mon esperit traspás del Ete 'l flum
perqué de res de aquest món no péns,
car per haver delit, dolor atench,
puix ne vull mes que lo toch no 'm promet
passant avant mon delit es desfet
é pas dolor fins que aquell restrench.