Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/126

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Quant sent d' amor y 'l que sentir solia
es ocasió que de mi jo 'm espante;
am y avorresch no sé hon me decante,
altrament sent amor que no sentia:
si es ver dir que tot quant delit porta
dèn ser amant per çó que hom si ama,
amador só jo m' encench d' esta flama
que no rellú ans viva está morta.
Quant á la carn ha vida per set vides
quant á esperit totes li son fallides.

Així com es lo cor primer en vida
es lo darrer qui mor de tots los membres,
dels amadors així homes com fembres
lo cor se vol ans que altra partida;
é quant amor se 'n vá de la persóna
derrerament l' altra amor abomina,
primer del cos fartant se desvehina,
lo que volgué primer derrer bandóna.
Açó es quant fastig amor lon llança
lo cor irat li 'n fa perdre amistança.
 
¿Qui es aquell que en altra juhí faça
é res de si en temps venidor jutge?
Del que sofir no pot ésser bon jutge
pensant que 'n fuig lo llas al coll séu llaça.
E ço perquè amant alguna dona
será per temps d' un jorn que ja no 'ns alta
é tant será una part que 'ns desalta
que no veurém res d' ella sia bona.
Quant mes amor entre 'ls amants contenta
mudament corr é desig la sustenta,

¿Aquí ha dat favor tanta natura
que no ignor com didtre l' amor obra?
Pensant que 's pert amor lla donchs la cobra,
no 's pot saber que 'l empeny ó l' atura,
per delit creix é per delit aminva,
per mals se mor é mal en vida 'l torna,
é no tostemps car varietat l' adorna
sa força grant quant hom pensa que 's minva.
Açó es ferm que sens desig menyscaba
lo séu poder sens dolor no s' acaba.