Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/118

Lo temps dels Dèus se vol ara mostrar,
car dintre si, un Dèu cascú vol ser,
é de 'ls desigs, hon corre lo voler
solempnes Déus á tots veig adorar,
é sobre tots Venus es mills servida
car nostra carn no coneix altre Dèu,
Bacus ha part sa favor no 'l es gréu,
Ceres muller no 'n es enfellonida.

Juno del món té una gran partida
diu que déu ser pus colta al juhí séu,
Saturne é Mart no trob en sa gran veu
á llur poder Juno y Venus dan vida.
Mes Venus diu: — «jo son rey natural
ab alguns Déus senyors jus mi sients
per mi son bons é per si no valents
os altres han poder accidental. — »

Palas sa véu rugallósa no val
afalagant l' orella del ohent;
Diana es de favor menys potent,
mes en lo món Dèu los ha dat cabal
que llur gran nom per lo món es preycat
á totes gents d' aquestes manen festa,
colta no es car de cascú no l' resta
sinó un tros de carn dins dents tancat,

En gran discort está lo món posat
Venus del món se trau la fina llesta
tot home bó en son hostal se resta
é valse poch qui no hi es albergat,
Juno té gent en dues parts gitada
prop de la mort cobejósa de viure
altres que veig debaix estat de lliure
fama tenent ab leig vici guanyada.

Ceres quant es á Venus ordenada
é son marit qui Bacus se fa escriure
als peus del Dèu Venus se deuhen siure,
estants per si llur secta es disfamada,
car no guardant á Venus reverencia
son menyspreats en lo món y maldits,
l' animal brut no 'n vol estremps delits
é lo cos d' hom no passa penitencia.