Ja en amor no seré durador
car son afany sobrepuja al delit
al temps antich jo degra ser exit
que ignocent era tot amador,
l' home vell solia ser fadrí,
y en temps present es vell qui barba met;
cascun amor vol temps sens calt ne fret,
jo crem d' iverns é d' estiu tremolí.
Lo méu voler en amor no faltí
de ser entés é mólt menys satisfet,
Dèu ni lo món á tot oblit tramet
es mólt escás lo grat que jo 'n sentí;
per aquell preu que amor déu ser venut
jo dant aquell no viu que 'l atengués,
aquell voler que sens dir es entés
per mal sentit no fonch ben conegut.
Ab gran voler de parlar jo fuy mut
per no trobar raho que 'm satisfès
á ma dolor que bastantment diguès
é per ço fuy hom sens amor tengut.
Mon cor sostrach la paraula de fé
ma boca tench aquella no passás
vergonya y pór guardaren aquest pas
é no fon vist com d' amor tal cas vé.
Menys mal d' aquest ¿qual fort cor lo sosté?
Qui es aquell que sobtós no esclatás,
que sa dolor á mostrar no bastás
é fós cregut hom sens amor é fé
é son voler vengués esser jutjat
per saber gros é voler deslleal
l' entendre séu vehent lo cominal
que fós ences d' entenimènt tapat.
Si ans de temps jo vist blanch é ruat
é lo méu cos mostra haver passat mal
será perçó com amor ja no val
aquell á qui natura ha enamorat,
perdent á mi jo solament no planch
mes á cascú qu' en tal cas se veurá
bé só jo cert qu' en tot no 'm semblará
car per honor jo 'm sech en pus alt banch
