Veja 's per acabar la representació d' una tertulia, segons ara diem, d' aquell temps:
En casa mia
Sino junyien
O no corrien
Toros per festa,
Cascuna sesta
Fins llums enceses,
Moltes enteses
(O so cuidaven)
Les que filaven,
Com diu la gent,
Ab fus d' argent
Si ajustaven.
També y cridaven
Jóvens sabits,
Ben escaltrits;
Llansats entr' elles
A coceguelles
Ells comensaven;
Puix salmejaven
De ses endresses,
Teles e peces
Que fan ordir
Al bell mentir;
Puix una clama,
L' altra disfama,
L' altra despita,
L' altra sospita,
Altra flastoma;
Conten prou broma,
Tot de mal dien
|
E-y affegien
Ab molt envits
Dels llurs marits
E se 'n burlaven.
Aprés jugaven:
«¿Voleu palleta?—
Dau-me man dreta,—
Qui te l' anell?—
Do-us est ramell.
Capsa 'b comandes,
Ab ses demandes,
Un arbre y cant
Ocell donant.»
Mes dir rahons
Desvarïons
E marevelles
De cent novelles
E facecíes,
Filosophíes
Del gran Plató,
Tulli, Cató,
Dant, poesíes
E tragedíes.
Tots altercaven
E disputaven;
Qui menys sabia,
Mes hi mentia,
E tots parlaven,
No s' escoltaven.
|
Gazull cavaller valenciá, se troba ja anomenat l' any 1457: veja-s mes avall.
Mossen Johan Roiç de Corella cavaller y teólech valenciá sembla que arribá de mes de cinquant' anys al 1500; los poetas del seu temps l' alabaren molt y un no 's deixa de dir «que 'l mateix Virgili de aquell aprenguera.» Tingué molt crit com á poeta y autor de prosa elegant, ab la qual escrigué algunas narracions
