Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/217

Aquesta pàgina ha estat revisada.

na» que pot-ser era lo mateix Bernat (algunas lletras del principi dels primers bordons s' han de suplir).

 No se si s' es mon servell

 Transportat de lla ont era
 Car no veig ninguna prevera
 Que no-m semble Sagadell;
 No per grat que tinga d' ell
 Ni menys de sa vill manera,
 Mas vos dich que-m maravell
 Del comport de Na Bruguera...

 La Panadera.


 Aquest retronx «La Panadera» era moda 'n aquell temps, pus se troba també 'n coblas castellanas.

 Johan Fogassot notari se singularisa honrosament per tractar assumptos de la cosa pública.
 I. «Johan Fogassot notari en lahors de la venguda del rey (N' Anfós V) solta ab rims crohats e un perdut: Rey virtuós | senyor d' insigna terra.» Demana que N' Anfós vingue á son realme:

 Metje scient | especulant orina

 Jo no contrast | no pugue remey dar,
 Pero millor | quant pot lo pols toquar

 Ordenará | per cors de medecina;


 Representa ab molta vivor las cerimonias de la rebuda:

 Qui pot pensar | de quant honorós acte

 Será fornit | l' ora sereu ací!
 Donas d' estat | grossa trena d' or fi
 Desigant vos | han texi d' ab tal pacte
 Quant sereu sus | la real aqua vostre
 E lla matrán | ab lo fre magnifich:
 Ja son d' acord | alguna no s' i trich [1]

 E sus lo fresch | irèu ab bella mostre
  1. Estampat erradament cric.