se berenar per que Mr. Giraudier s'errava de cuytes y per més qüernes qu'amanís, sempre dexava la meytat de la parroquia que se'n tornava a casa a pendre xocolate.
Si aquells marxantons que venían de París haguessin dit: «tenen una bona cuyneta'ls de Fransa», cadascú haguera respectat l'opinió y tots contents a casa seva. Però, que diguessen qu'era millor que la catalana y la espanyola… ¡alto aquí, heretges exaltats! Que surtin los de Valencia ab lo seu arròs, que hi entran barrejats dos regnes de l'Historia natural, que cada gra va solt que s'hi pot jugar a bales, y tendres y rossos que no ho semblan del país de la morenor. Que surtin les severes viscaines ab aquell fregit del peix, emblema de la discreció, ab los entexinats de pebrots que l'ofegan tan a pler y al seu gust, que no tornaría al mar encara que li oferissen. Víngan les mallorquines y mostrin la sopa marinesca ab totes les sustancies del Me-
