Pàgina:Noveles (1906).djvu/90

Aquesta pàgina ha estat validada.
86
emili vilanova

tan finament, qu'eran millors encara que les de ca'n Tano, lo primer que les havía sapigut presentar rosses com tocades per raigs de sol. Y aquí guanyaren renom, més qu'a Italia, y'n cridaren d'altres que també comparegueren, y quan hi hagué prou fama repartida, allavors se fincaren y guàrda que'ls hi parlés ningú de tornar al paese, qu'aquí'ls hi tenían robat lo cor les perdius ab cols, lo bou a l'adoba, etz., etz., y'l primorós xarel-lo que'ls hi feya cantar enternits la Casta y'l Beviam, beviam.
La Fransa matexa, tan superbiosa y envanescuda, envià un pastisser, lo més adoctorat que tenían a les llistes, ab un poder de brévets d'invention que ni ell mateix los sabía, conseguits tots a copia d'avansaments en lo seu art; aquí vingué, ab l'orgull natural del qui sab ahont té la mà dreta, y's va fer cèlebre y rich ab lo més comú dels requisidets de la nostra cuyna fantasiosa: ab mitges qüernes amanides ab julivert y oli, que'ls nostres avis hi acudían fins a toparse y no se les treyan de la boca per que tenían criansa y eran de bon llinatge; però molts se quedavan sen-