Pàgina:Noveles (1906).djvu/87

83

tristeta

vir a l'hora cada guisat ab lo seguiment que li corresponía.
Va ser un convit ab tots los regalos de la cuyna catalana… Estalviem descríurel, qu'avuy no suran aquexes ignocencies pels gustos moderns; que la Fransa regeix y governa'ls paladars desd'aquell temps en que els botiguers anavan a París un pich l'any a cercar barriscades de rebrechs de fantasía, portant ademés lo despreci pels nostres guisats y la fama d'aquelles mantegues mal rebedores per certs olfats, dels formatges ab colonies vividores, de la mostassa, més senyora que l'alioli, qu'aquí no més servía pels cassos compromesos de malaltía, dels purés de fasols ¡a la terra de l'escudella de caldo!… y l'arròs sense tall. ¡Miserables cicaters! arròs a palo seco!… s'hagueran perdut les cases si no'ns innovan aqueix estalvi! ¡Los patriotes! despreciar per ús de moda la nostra cuyna… aquella carn estofada, ab lo llorer de la gloria, que per poch fa perdre'l crèdit a tot un Rey aragonès de llinatge y tossut per herencia, qu'en certa ocasió que li vingué denteta per gustarla volgué rescabalarse es-