Aquesta pàgina ha estat validada.
IX
Tota la pobresa del manyà sortí a taula pel dinar de bodes: toballons que's tenían encarcarats guardant encara l'aprest de la fàbrica, y qui sab quants anys hà qu'eran desats al armari de la roba blanca. Coquetería de dòna endressada, qu'havían sigut comprats poch a poch, a mida que la casa prosperava, quan la vinguda d'un fill los havía omplert de esperanses, reservantlos per avuy per demà que's casés. Lo noy va morir als quatre anys! Oh, bones mares senzilles y previsores! còm cuyta y s'allunya'l vostre amor, y còm imagineu felicitats vinentes que després lo temps no us les cumpleix! Quàn-
