— Si casi be no'ns veyem les cares! mirèu que la casa es petita y lleugera; veyam si ab aquesta vaporada se'n anirà amunt.
— Be, que no sarpem? — preguntà el Regalat.
— Càlla, home; si la Caterina no s'ha mudat fins ara; no ha volgut anarsen que no ho tingués tot a punt. Pel dinar y'l refresch, ¿entens, noy? Míra, he enviat dos cops al forn de Sant Jaume. «¿Y donchs, que no n'han fet may de tortells de duro, que me'ls fan gruar tant?»
«Vàgi en nom de Deu, — ha dit la Mariàngela, — primer seràn vostès qu'a casa Larrà y a casa Castellbell.» Calcúla, Regalat, que per mor de nosaltres més de quatre nobles de Barcelona menjaràn admetlles torrades per postres, y no pendràn xocolate ab bescuyt los canonges de la Seu aquesta tarde. Té rahó la dòna; si diu que tu hi has anat ab dues paneres per que te les omplissin de melindros y sabatilles. ¿Què vols que'n fem de tantes pastes?
— Y ben natural; — respongué'l Noble, aplacant los ulls pera donar més forsa a lo que deya. — Quan jo
Pàgina:Noveles (1906).djvu/81
Aquesta pàgina ha estat validada.
77
tristeta
