Pàgina:Noveles (1906).djvu/80

76

emili vilanova

testimoni, que, si no pogué casarse ab la Tristeta per que li sobravan currutaques y no tenía cor per dàrleshi semblant desori, havía volgut donar aquexa proba de llealtat al seu amich; y allí finalment alguns riberos de la colla ab sos millors trajos de rigurosa, barret alt y camisa ab devants prisats y tantes tavelletes y tan espesses que l'una se encavalcava ab l'altra, ab l'agulla de xifra y'ls habanos cremant.
Ningú deya rès, tots serios, preocupats ab l'acte que s'anava a efectuar, llensant bufades plenes de fum, entretenintse algun a espolsarse la cendra cayguda ab un cop de ungla disparat ab garbo, guaytantse tot daltabaix algú altre, ò picant de talons per tirar avall les arrugues de les calses.
— Obríu lo balcó, — digué'l senyor Jaume al sortir bo y mudat, veyent aquella fumera que tot ho espessía.
— Home, si aquexos balcons de totes dues bandades de carrer estan plens de tafaners que sembla que guaytin lo panorama! — contestà'l Noble.