com te costarà algun incomodo: vindrà qualsevol imprudent, y al primer Deu te guart se t'hi assenta; 'm sembla que m'hi trobo.
— ¡Que n'ets de mofeta! ¿Y si vegesses a les cases de senyors, que'ls sillons y'ls canapès del estrado també els tenen coberts?
— Deuen ser senyors per que tenen pessetes, y pàra de contar. Axò de fer dur bata als mobles no ho trobo corrent; fa massa estalvi. Jo no les tindría tan bones, però que lluissen lo que tinguessen, al menos.
— Es una curiositat, ¿què hi entens tu?
— Tal vegada, axò ho dèu fer que no pot ploure. En coses de disfresses vosaltres esteu més al corrent.
— Be, ¿que no't tens d'arreglar? ¿què hi fas per aquí en mànegues de camisa? vína que't faré'l nús. —
Y'l senyor Jaume, prenent de repent un posat serio y enciriat, ab lo cap alt y'ls ulls al sostre, s'acostà presentant lo coll a la seva dòna que s'alsava de puntetes pera arreglarli'l mocador ab dos ò tres vols, fentli un llas molt elegant d'aurella de llebra ab los panys sobrers, y axís que'l
Pàgina:Noveles (1906).djvu/77
Aquesta pàgina ha estat validada.
73
tristeta
