s'enduya la poca claror qu'entrava pel cel-obert y l'abrillantava; 'ls cantis d'aram ningú ho haguera dit que servissen pera aygua. ¡Quín luxo de netedat! un trago begut d'allí estant havía de tenir los gustos de la malvasía y la dolsor.
Lo braser, tombat de cara a la paret, ensenyava la cúpula brilladora com foch; los estalvis, les llumeneres y l'escalfeta, de tant que lluían fins feyan olor; l'olor de llimona que'ls hi havía donat lo càstich y la hermosura.
Lo balcó y l'alcova estavan guarnits ab cortines blanques, planxades y enterques com si fossen de fuyola; les cadires del recibidor y del quarto feyan un bonich cop de vista, coberta la boga ab un devantal tan blanch, qu'indirectament convidavan a estar dret.
Lo senyor Jaume ho deya a la seva dòna:
— Semblan una companyía d'hatxeros, aquestes cadires ab lo pitet. Si vols que la gent segui, tindràs de posarhi un rengle de tamborets; fan massa respecte; jo fos de tu, les tombaría de cara a la paret. Ja veuràs
Pàgina:Noveles (1906).djvu/76
Aquesta pàgina ha estat validada.
72
emili vilanova
