jadors; la dels valencians de les taronges, de les xufes, y de tota cosa dolsa, atractívola y moguda, que empayta tant la vista ab los gestos que l'acompanya com a l'orella per sa híbrida galanor; tot aquell trasbals, aquella vida y neguit del tràfech y del treball qu'animava y distreya, no l'acompanyava com algun temps en sos pensaments richs d'esperanses, d'amor y de goig, que ja la Tristeta era morta per ell y li matava totes les ilusions, aquella felicitat excelsa abans gosada que possehida, y totes les candideses a que es gustós d'entregarse l'enteniment per forjar benhauranses ab dolsa companyía.
Y marxava a treballar, com si tot lo camí hagués estat desert, indiferent ò insensible al brugit y a la animació que'l rodejava. Y en les hores de vagar no s'entretenía, amorosit y ab constancia de bon estimador, a esculpir, potser en la malla de groxuda cadena, ò en l'anella de un'àncora ò en l'ornament de la cambra d'algun barco en construcció, lo nom de la Tristeta, embellit y amagat entre perfils de flors, per
Pàgina:Noveles (1906).djvu/73
Aquesta pàgina ha estat validada.
69
tristeta
