judant que tenía a la seva disposició.
— No té de fer rès vostè; ja se'n pot anar a passeig, si vol; no'l necessito.
— Es que si per cas vol que l'ajudi, per axò tinch lo nombrament, per servirlo y estar a les seves ordres.
— Tantes gracies; donchs, sègui. Nó aquí tan a la vora del Sant Cristo; allí baix, al altar de Sant Joseph. —
Y com s'avenían tan be, qu'axís que l'un manava seure, l'altre obehía, cad'any quedava nombrat lo mateix indivíduu pera servir y ajudar al senyor Jaume.
A les quatre del matí ja donava mal temps a la Caterina per que's llevés. Anava tot apressat cap a la Esperansa, qu'encara no havían obert, y carrer amunt, carrer avall, se passejava esperant les dònes de Sant Climent que li portavan los coves plens de roses per la funció.
