— ¿Què, què hi hà, què sab?
— Déxiho córrer, ja me'n tornarà la resposta. —
Lo Regalat… aquell orgullós que no se'n mirava ni una del barri, y a fè que totes eran valentes admiradores del seu garbo, de sa presencia y del seu prestigi!…
Lo diumenge a la tarde, quan aparexía mudat per anar a passeig, se quedava curts moments a l'escaleta pera encendre'l puro; ¡quàntes l'espiavan! y ell exía ab lo cap baix, distrayentse en veure si portava cap arruga ò mirantse'l calsat, sense fer cas de ningú; altaner com un soberà que nega'l saludo als súbdits que l'acatan; tivat, enlluhernador, fet una quincallería entre tumbagues y soguilla; ab lo barret alt y'ls bucles als polsos; lo pantalon negre ab trabes y tres mocadors de pita penjant de les butxaques a la moda més extremada; tirava avall fent grunyir les botes, com si's portés la música per ell tot sol. Sens dignarse alsar la mirada en lloch, com si en lo car-
