Pàgina:Noveles (1906).djvu/51

47

tristeta

car d'una manera pomposa que s'havía dignat baxar los ulls enamorats fins a la pobra modista.
Lo barri's sentí commogut ab aquella nova; 'ls uns se'n alegravan, les dònes hi tingueren molt que dir, y les fadrines hi perderen tot mirament, anàntselshi la llengua. No bastava qu'en Llansa n'estés agradat, n'havía de conquistar un'altre; es dir, lo millor del barri, 'ls dos bons mossos, los duenyos de les voluntats, los de la subasta del amor.
— Y potser un altre, — no faltà qui digués ab sornería.
— ¡La bordeta! ¡Trastet!
— ¡La recullida, morta de fam!
— Veyàm què té, fòra dels ulls y de certa cosa que la favoreix; — deya una.
— Es petita, morena…
— Per axò mateix; — afegían ab la rabieta que les fregía.
— ¡Los homes! psè! que'n son de capritxosos!
— ¿Aquell tapet ballarà'l vals de socis?
— Y que no pararà aquí la cosa; — deya una casada, tirant més llenya al caliu.