gentería's tombava fent lo repentós y li enviava una mirada poruga.
Al baxar l'escala's trobavan de pura pensa pera anar a sos quefers; se donavan lo bon día, y ni l'un ni l'altre sabían allargar la conversa, y axís se quedavan temerosos: ella, en sent abaix, probant d'enfilar l'agulla y no conseguintho; l'Andalet, desde el cap del carrer, donant un giravol ab torpesa; y tots dos fent aquexos dissimulos pera lograr guaytarse una altra vegada.
Ben segur que's quedavan pensant l'un ab l'altre. L'Andalet fent vía dret al Vulcano, fòra'l portal de mar, al cap del moll, ab la fiambrera sota el bras, y en tota aquella llarga tirada duent en lo pensament a la Tristeta, delectantse en vagues esperanses y ilusions. ¡Oh, quína delicia era pera'l cor aquells matins que la trobava a l'escala! Tot convidava a aquestes imaginacions galanes; l'ayre de la matinada que li axerivía'ls sentits; l'hora hermosa en que tot naix y s'alegra; 'l sol despuntant allà baix, derrera'l gasòmetro, com la coronació explendenta ab que Deu embelleix cada día la terra y'ls mars
Pàgina:Noveles (1906).djvu/49
Aquesta pàgina ha estat validada.
45
tristeta
