en aquella estada tan curiosa, hont lo primer present que hi rebía era una ullada de sol que se'l veya venir per aquelles teulades tot just exía del mar y tant pressurós que semblava qu'havía d'arribar axamorat encara.
Abans de baxar a la volta, ja'ls seus ulls s'havían omplert de boniqueses; la llum daurava aquella habitació y per tot podía mirarshi retratada: en los vidres dels porticons, que la netedat hi blavejava com un tornassol; en los cantirets de llauna, aquexa plata dels pobres, qu'allí hont hi batía semblava com si's trenqués en mils raigs enlluernadors; en les rejoles de Valencia de la cuyneta; en lo globo ab gerro de petxinetes y altres marischs, y en lo quadro de la Mare de Deu dels Angels que la iluminava, y als serafins ab lliris y palma, y al Jesuset ab la creueta, y als núvols que'ls voltavan de resplandors tan vius, que parexía una gloria verdadera.
Treya dues cadires al terrat; en l'una hi posava'l mirall, y sentantse a l'altra, desfeya la copiosa cabellera negra, y allí a tota llum, com si
Pàgina:Noveles (1906).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat validada.
43
tristeta
