Aquesta pàgina ha estat validada.
V
Sens donarsen compte, ni ab cap intent d'esbrinar la causa, Tristeta sentías lo cor content, més benestar, y una tranquilitat tan plascenta, que el seu viure era un'alegría seguida que no l'abandonava ni en lo repòs de la nit, ab somnis agradosos y de dolsa recordansa.
¡Que bonica era la vida y que falaguer lo món! Gosava dues primaveres: la seva y la del any. Sabía qu'aquesta tornava; de l'altra ho ignorava tot ò casibé no sabía qu'un cop passada no tornaría may més.
Son cor sentía una vaga inquietut dolsa de guardar, com si pressentís que l'alegravan desconeguts afectes;
