Pàgina:Noveles (1906).djvu/35

Aquesta pàgina ha estat validada.
31
tristeta

— Ja'm sab greu que vetllis; te faràs malbé la salut; ja ho diu la Caterina: s'espatlla la naturalesa, aquesta noya.
— ¿Còm ho vol fer?
— ¿Còm?… ¡Ah, si jo tingués un fill! axò'm pesa, que poch te rondarían en Llansa y'l Regalat: poch per ells; que foras la jove de ca'l manyà. —
La Tristeta's tornà tota roja, y quan axecà'ls ulls per donar les gracies ab una mirada al senyor Jaume, los tenía anegats de llàgrimes.