Pàgina:Noveles (1906).djvu/29

Aquesta pàgina ha estat validada.
25
tristeta

un dalit que tot lo seu sér hi prenía part.


* * *

La Tristeta també tenía molta requesta de feyna y gran concurs de dònes vora de la parada, que totes volían los vestits pera la matexa hora.
— No'm destorbin, tot s'arreglarà; — els hi deya enllestint feyna y dexant garlar a les parroquianes.
— Míra, noya, — li deya una tota frissosa, — no'm comprometis, que si no tinch lo vestit aqueix vespre, lo de dalt anirà abaix y l'home'm treurà de casa.
— No s'espanti, alguna cosa s'hi acomodarà; ¡quín home més rigurós! Díguili que jo me'n cuydo de les criatures; sí qu'estaríam frescos! vàgi, que jo no entrego la feyna que no estiga conforme. No n'engipono de malandandos; ¡pobrets! Semblarà un serafí'l seu galindó. Vàgi, entretinguil ab aquesta bona nova al seu marit. Quín senyor més serio que té!
— Tristeta, filla, trèume d'un compromís, — salta un'altra, arri-