Pàgina:Noveles (1906).djvu/264

260

emili vilanova

grandeses a la boca, que vindría la ocasió de sossegarme. Y ha vingut: ella m'ha esperat sense despacientarse, y recobra l'amo avuy que'ls díes se m'escursan, que les xacres m'atormentan, que l'alegría'm manca y la miseria m'aclapara y reclamo son costat y ajuda, ara, que no li puch pagar més qu'ab gemechs y condols... Tot ha vingut per sos passos contats; aquesta botiga ha perdut los parroquians, y l'ofici ha cambiat de motllos. Avuy, per fer un armari, l'arquitecte hi té de pendre cartes, y víngan planos y dibuxos, vist de frente y de costat, y mides y escales y esculptures y fantasíes y nius de pols, ab pressupost de la feyna abans de comensarla, y s'hi t'erras pàga per tonto. Abans, jo anava a la casa ab un trist llistó: prenía l'amplaria y alsada de la paret ahont s'havía de colocar lo moble y ab quatre ratlles, allí mateix, explicava'l còm y'l què; distribuhía prestatges y calaxos, sortida dels còssos, mides dels plafons, etz., nos enrahonavam de quín material lo faríam, caoba ò noguera; quedavam entesos, venía a casa, feya serrar fusta, y quan