Pàgina:Noveles (1906).djvu/252

Aquesta pàgina ha estat validada.
248
emili vilanova

aquell que les ampolles van embogades per fóra, per que de la matexa fortalesa que porta fins arriba a arnar lo cristall. Tot ab lo fi y efecte de prevenirme y veure si lograva dormir sense somniar.
Com de fet, a la una nos en anavam a retiro, cansat, mort de sòn, ab ganes de geure. Encara no feya un credo qu'havía donat la bona nit a la Mariagneta, que s'organisà'l somni, y ella, la Marquesa, y jo'ns trobavam en la propia situació del día abans. Jo, després d'haver escoltat aquell parlament tan verdader y extremat dels seus enceniments amorosos, me tocava contestarli pel mateix tenor y posarme en lloch que no desmerexés ni de sa afició tan ferma, ni de les seves ofertes y llargueses en caudals, finques y tresors, ni en lo que's refereix al llinatge, orígens y situació dels meus antepassats difunts.
¡Podeu contar si vaig fer córrer la llengua per l'afinadora abans de desplegarme!
«¡Estrella del día! — li vaig dir, decantantli tota la forsa de la mirada damunt dels seus ulls, que'ls hi