La planxadora, per la camisa d'ell, també cobra; a casa la pentinadora, per anarhi tres vegades a la setmana pels pentinats senzills y un de capritxo als díes de festa en que hi jugan los ferros calents, no se li negarà pas la paga, quedant a deure aqueix adorno curiós y de necessitat per que'l marit trobi millores a la fesomía de la mestressa!
Y com tenen l'aygua viva en cantis de terra, pàgui tres rals al ayguader per que la pugi y estalvíesels de salut.
En tot lo demés, los gastos son com en los barris de luxo. Lo sereno cobra y'l vigilant; però nó a mesades: cada diumenge; ¡los rebaxan al mateix punt que al amo de la casa! Lo ral del vigilant, que podría semblar disbauxa fastuosa, no ho es, per que, en lloch de vigilar interessos, te compte que'ls vehins no se li adormin abans de les sis del matí quan toca diana ab lo picaporta per que no perdin quarts de jornal.
Pàgina:Noveles (1906).djvu/24
Aquesta pàgina ha estat validada.
20
emili vilanova
