Pàgina:Noveles (1906).djvu/234

230

emili vilanova

senyor que se l'escoltava'l satisfeu y va dir que tot lo que a vostè li havía passat era cert, qu'ell ho havía llegit al diari.
— ¿En quín? ¿Còm pot ser, si vaig tenir qüestions ab los de l'«Actualitat», ab en Petano y Mazariegos y en Degollada, per que no varen volguer que surtís la relació del viatge en lo diari? Com los meus, los progressistes, estan de punta ab tot lo clero, ab lo Sant Pare de Roma y fins ab la Casa Reyal del Cel, no'ls hi agradava que jo manifestés lo fet de la veritat ni certes coses vistes per mi que podían obrir los ulls als quí els tenían closos; y com que la política del partit era posarse de frente y en contra sempre de la religió y dels capellans pels fins secrets de la llibertat y per que'l progrés constitucional y'l nostre carro no s'encallés, amigo, jo ab les meves declaracions desbaratava'l marro y donava la rahó als contraris que desacreditavan la Milicia Nacional, la llibertat, les Corts y'l sistema. Y, com jo baxava casi be del cel, y resultava qu'allí no hi hà milicianos, ni diputats, ni votacions, ni majoría, des-