Aquesta pàgina ha estat validada.
227
caricatura
Quan anava a retiro, la dòna'm diu somicant:
«Escolta, Janet, jo no sossego d'ensà qu'he sentit qu'havías vist los nostres fills. ¡Que grans deuen ser!»
«Tonta! axís mateix que'l día que'ls varem perdre. Rosats, frescos, hermosos, més qu'aquí a la terra.»
«¡Los fillets! ¡al menos m'haguesses portat un bucle de sos cabells!»
«No hi vaig atinar, però't porto sos petons.»
Y, acostant mos llavis al seu front, li vaig besar ab lo mateix respecte y solemnitat qu'un besa l'escapulari al anarsen al llit. —
