Pàgina:Noveles (1906).djvu/23

19

tristeta

per aquella cara d'Otelo particular.
En los barris modestos ja cambía d'aspecte; allí tothom prospera; lo que no's paga's queda a deure. Sembla qu'hi haja més moneda per que se'n veu distribuhir més sovint! (Ja a saber que'l senyoriu gasta paper!) Allí'ls quartos qu'hi entran el dissabte no's quedan encauats, tornan a exir tots, més n'hi hagués! Nó, no hi floriràn gayre'ls consells de vigilancia de cap caxa protectora, ni hi podràn enquibir accions aquexes famoses companyíes que s'establexen pera treure l'humitat de mar, suposèm, ò pera conduhir lo sol ab canonades. Allí no hi creuen ab dividendos ni gerencies; tant guanyat tant gastat, y creu. Lo diner de la setmanada desseguida queda esmersat: al tender pel consum enderrerit n'hi han de donar bona cosa; a la taberneta, per sifons y altres mixtures, un galan pessich; al forner, aqueix delegat de la Providencia, pels dos pans de cada día, que son catorze a l'hora del pago, ja poden escoltar lo cant. Prou qu'ho diuen les dònes: «¡Si'n mengem de pà! sembla mentida!»