atracà al costat nostre. A mi'm van trobar pescant, ab cordillets de la bomba ab tres nusos al cap de vall per esquer, banyats ab saliva dejuna. Entre'l francès y'l peix, lo cove anava plè.
«Mússiu, — li vaig cridar; potser feya vuyt díes que li durava la basca; — terra, ja avistem terra!»
«Bonjour, Monsieur;» me va dir, saludant y llevantse la gorra. Senyors, aquell forro de cabells llarchs a la romana per l'estil que'ls portan los domadors d'ossos, tenors y volatiners, li va caure desfet per les espatlles al acte de treures la gorra. Los sustos qu'havía passat li havían consumit les arrels y's va quedar ab lo cap com un genoll. Se me tirà als brassos, somicant com una canalla.
«No's despacienti, Mússiu; ja fan perruques a Barcelona.»
«Es que no tinch bonet de nuit per fer ma entrada triomfal a ciutat.»
Una junta de sabis omplía la meva botiga, tan bon punt les boles de
