Axis y per tal manera, vaig conèxer que'm trobava en lo món dels homes, per la miseria y per la tosca necessitat de menjar, ¡Jo, qu'havía oblidat aquexos rudiments essencials y rigurosos de la vida! jo, que venía de visitar als àngels en la matexa sacristía del cel! jo, plè de ses olors y de ses besades pures, sentint encara l'aleteig de ses ales alimentar mon còs y mon enteniment ab pasmes encisadors y sustancies impalpables... ¡tenir gana!
Allí, en aquell moment, recordant les ensenyanses del Fleury, vaig compendre y penetrar lo càstich tremendo del pecat original.
Tenir gana, un viatger del cel, com l'últim porcell de la cort qu'en semblant defecte y necessitat s'iguala als primers emperadors de la Babilonia vella ò de l'Alemanya moderna!... Y'm vaig posar a plorar, ab lo mateix sentiment que plorarían Adam y Eva quan los van desdonar del Paradís.
La fragata qu'a punta de día va sortir del port de Palma per donarnos auxili, nos avistà a hora baxa y ja era fosch quan amaynà veles y
Pàgina:Noveles (1906).djvu/228
Aquesta pàgina ha estat validada.
224
emili vilanova
