escampa arreu ses clarors, exits de les montanyes de Morería, per venir, sentint la primavera, a cantar en català en les costes y boscuries de la Real hisenda Aragonesa. Qu'en les de Castella no hi campan ni hi volen anar per por de cautiveri y per que saben qu'allí trumfan y prosperan ab gavies de llauna y recapte de sigrons los periquitos xerrayres y'ls lloros confusioners enemichs del bell cantar.»
¡Mes ay, que l'home es flach y malaltissa la seva naturalesa! La gana, l'impúdica gana que distingeix y separa la criatura dels esperits perfets y que'ns iguala a les besties, me punxava ab malestar y una primicia personal, qu'al sentirme'l pahidor buyt també'm trobava'l vestit balder.
Me vaig passar un mocador per sota la barba lligàntmel damunt de la gorra, per contenir aquella pruíja de badallar que'm desconjuntava les barres y'm feya perdre l'equilibri del cap ab perill de que'm rellisqués esquena avall.
