per los cels altra volta la felís nova. Los campanars de Palma festejavan s'arribada tocant a missa primera. Los faels omplían los temples y resavan y alabavan al senyor Deu que els enviava tanta llum y per sa mà benehida... Les aygües dels mars seguían engegant ones a les platges, y, gronxantse ab bufonería, s'alegravan, quedant admirades veyentse'l seu inquiet balandrejar que la foscor de la nit els hi amagava tantes hores. Lo món se desperta a tanta bellesa; la claror torna la vida a tots los sers esmortuhits. Passan per aprop nostre batent ses ales folgades les gallines de mar y'ns donan lo bon día; pexos més blanchs y lluhidors que la plata polida s'agitan sota nostre, altres de cames balbes y múltiples fan lo sonso per damunt de l'aygua y arreplegan y devoran al trist pexet menut sense avís ni experiencia de la vida.
«¡Ay trist! — vaig dir jo al vèureho, — aquesta es la senyal de que ja som al món!
Guaytèu al cel, ulls meus: vols de aucells pintats y cantarins travessavan les esteses llenques ab que'l sol
Pàgina:Noveles (1906).djvu/226
Aquesta pàgina ha estat validada.
222
emili vilanova
